Estudi

REBEKA

I perquè aquest nom? Em pregunten sovint.  

Tot ve de quan feia molts viatges en avió per a la Fundació la Caixa i matava el temps llegint novel·les d’espionatge. En un d’aquests viatges, a la llibreria de l’aeroport de Barcelona, vaig comprar La clave está en Rebeca de Ken Follet, on, la novel·la Rebecca de Daphne de Meurier era el llibre utilitzat per desencriptar missatges secrets. 

I durant molt temps vaig utilitzar aquest nom com a contrasenya, me’l vaig anar fent meu.

I, ben pensat, no reuneix aquest nom una interessant gamma de productes culturals? 

Fixeu-vos: de la primera novel·la Rebecca de Daphne de Meurier, Hitchcock en filma Rebecca, la seva primera pel·lícula als EEUU i, més tard, Ken Follet en crea un altre producte cultural The Key to Rebecca. I durant un temps, el nom rebeca també defineix una peça de roba. I Netflix produeix una nova pel·lícula Rebecca, més respectuosa amb el llibre original i del llibre de Ken Follet també se’n fa una pel·lícula… i jo ajunto les ces i transformo en una K i l’utilitzo de contrasenya. 

Després busco un nom per la meva empresa de productes culturals, i clar, … quin havia de ser? 

REBEKA Produccions Culturals SL, és la plataforma empresarial actual de Maria Marín Gelabert des de la qual realitza el que s’ha dedicat sempre: explicar ciència, història i ficció, a partir d’objectes, documents, interactius i el que faci falta, envoltats d’un entorn gràfic i constructiu. El resultat són museus de nova planta, o bé actualizacions i també exposicions, stands i altres instal·lacions efímeres.

Maria Marín Gelabert estudia Biologia a l’Universitat Autònoma de Barcelona i s’incorpora a l’Institut Català de Paleontologia M. Crusafont, on inicia treballs d’investigació paleontològica. És en el museu d’aquesta institució on es desperta el seu interès per la museologia i especialment la museografia, la qual esdevé l’eix de la seva professió. Es forma en camps diversos com en la gestió d’institucions culturals (ESADE), disseny de productes gràfics i disseny d’interiors a l’escola BAU.

Ha treballat a la Fundació la Caixa, a l’estudi d’arquitectura Dani Freixes & Varis Arquitectes i ha col·laborat amb diferents empreses dedicades a la concepció, disseny i muntatge de centres d’interpretació, museus i exposicions.

Directora del Museu del Gas per a la Fundació Gas Natural Fenosa a Sabadell (2007-2012), responsable de la seva de la creació i posta en marxa.

Alguns dels projectes museogràfics en els que ha participat són la Citée des Sciences de Tunis (Tuníssina), els museus de la ciència de Múrcia, Granada, A Coruña i Valladolid, els museus marítims de Santander, Palamós, Lloret de Mar i de Barcelona, el Museu d’Història de Catalunya, El Parc Arqueològic de les Mines de Gavà, el Museu de la Música de Barcelona, el Vinseum de Vilafranca del Penedès i el Museu del Cinema de Girona. També en les exposicions “El Quixot i Barcelona” del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, “Josep Lluís Sert. Mig segle d’arquitectura” a la Fundació Miró i “ICEntanys 1907-2007″ en la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Dels darrers projectes destaquen “La Revolució Neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis” al Museu Arqueològic de Catalunya, i “Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar” al Museu Marítim de Barcelona, amb la qual aquest museu va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona 2018.

Des del 2019 assessorem al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona en la posta a punt de la nova museografia.

L’any 2022 l’exposició “El temps de la memòria” al Monestir de Sant Pere de Galligants a Girona, ha quedat finalista dels Premis d’Arquitectura de Girona.